11/06/07
L'Aldea
|
Bandera de l'Aldea
Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de
llarg, vermella, amb una torre blanca oberta de 6/10 d'altura per 2/10
d'amplada, col·locada a 2/10 del pal i 1/10 del límit superior del drap. A
la zona inferior, hi ha tres ones horitzontals, blava, blanca i verda.
L'ona verda d'amplada 1/7, resulta trobar-se a una distància de 2/7 del
límit inferior de la bandera, en els moments més baixos de les seves
corbes; la blanca, de la mateixa mida que la verda, se'n situarà per
sobre, i la blava d'una amplada de 2/7 de la llargària de la bandera, per
damunt de totes dues.
|
 |
l'Escut
Escut caironat: de gules, un riu en forma de faixa ondada abaixada
d'atzur ribetada d'argent acompanyada al cap d'una torre oberta d'argent
acostada de 2 espigues d'arròs d'argent; la bordura d'argent carregada de
5 carxofes de sinople posades 2.2
.1. Per timbre una corona mural de
poble.
aprovació: 21/03/1985
|
Presentació
L’Aldea està situat al sud de catalunya, a la base del triangle format pel Delta
de l’Ebre, a l’extrem meridional de la serralada del Boix. Té una altitud
mitjana de 15 metres sobre el nivell del mar. El seu clima és mediterrani
litoral, amb hiverns suaus, amb una temperatura de 10.8ºC i estius calurosos de
24ºC de mitjana.
És un
municipi de 35,2 km2, amb una població de 3693 habitants (2005). La seva
situació equidistant de les dues ciutats més importants dels Països Catalans,
Barcelona (180Km), i la seva ubicació a l’eix que es comunica la n-340,
l’autopista A-7 i el ferrocarril, fan d’aquest municipi un dels més importants
nusos de comunicacions de Catalunya, i el més important del delta de
l’Ebre.
L’economia està basada en l’agricultura de regadiu (1.565ha), amb una producció
de carxofes,tomaquets i productes hortofrutícoles. Una gran part del terme
municipal (1.509ha), esta ocupada pel secà: oliveres, garrofes i ametllers. La
industria hi es present, encara que molt poc desenvolupada, malgrat la gran
oferta de sòl industrial, les facilitats de comunicació i l’abundància d’ aigua
(és un municipi tocant a l’Ebre); la industria més important és la paperera,
també hem de fer esment de les indústries derivades de l’arròs. Malgrat tot, el
sector de serveis és el més dinàmic i està adquirint un pes molt
important.
Història i restes
arqueològiques
Les
troballes més antigues de L’Aldea corresponen a una necrpolis`de la darrera
etapa del Neolitic, situada al Mas de la Palma, mas de Benita, als anys
1957-1966, i que demostren l’Existencia de Tribus installades en aquesta
terrassa fluvial.
De
l’època de les colonitzacions dels grans pobles mediterranis, fenicis i grecs,
són les peces arqueològiques trovadse a la necrópolis paleoiberica (s. VII a.
C.) del mas de Muslos, a la finca de la palma, a uns tres km amunt del pont
Penjat. Allí el 1966, es descobriren urnes amb ossos incinerats, les quals
contenien un ric aixovar: armes de ferro, llances, dards, javelines, penjolls,
cadenes, sivelles, fìbules, cerámica fenícia i grega...., les quals es poden
contemplar, la major part, al Museu del Montsià.
De
l’època romana cal esmentar la posible existencia d’un mil.lenari que es trovaba
a l’interior de l’ermita de la Mare de Deu de L’Aldea. Si això fos cert,
suposaria l’existencia d’una ruta romana litoral, paral.lela al suposat trajecte
interior de la Via Augusta.
De la
invasió visigótica i la posterior dominació àrab, ha quedat el nostre non ALDEA,
originari de l’àrab al-dái’a, que significa llogarret, granja. A L’Aldea, hi
havia un primitiu nucli de població al lloc on es troba l’ermita, que, el caigué
en mans del comte Ramon Berenguer IV. Però ja abans, el 1146, el comte en féu
donació a priori a bernat de Bell-lloc, definint-lo com ipsam almuniam que est
in prato Tortuose que vocatus aldea. El 1161 ja es coneix l’existència d’una
església dedicada a Santa Maria.
Al s.
XVIII començaren els romiatges a l’ermita per demanar pluja, els quals s’han
conservat fins a l’actualitat i gaudeixen d’una gran popularitat.
A part
de la torre de l’ermita, símbol del nostre municipi, hi ha a L’Aldea la torre de
la candela, situada al sud del terme municipal, en linea recta amb l’ermita i al
mig, la de Burjassènia; sense oblidar les runes de la torre de Vinaixarop,
situada al nord del municipi, en zona de secà, des d’on es pot fruir d’una
meravellosa panoràmica del Delta.
L’Aldea, com a poble ha viscut una evolució molt recent, i sempre lligada a la
de Tortosa, a la qual va pertanyer fins al 21 d’abril de 1983, data en què
aconseguí la seva independencia municipal.
Gastronomia
L’Aldea és cruilla de paisatges i de terres, fruit d’això és la seva
gastronomia, rica en elements hortofruticoles (carxofes, faves, tom`aquets,
enciams, arròs) fills de l’aigua ben assaonats amb l’oli exquisit de les terres
de secá. El visitant podrà gaudir, segons l’estació, d’una àmplia varietat de
plats i productes; així, a l’estiu, assaborirá l’escalivada, els famosos suquets
d’anguiles, rossejats i sobretot, els suculents cargolets de la boqueta roja. En
l’època hivernal el producte rei és la carxofa, amb tot ampli ventall de
possibilitats: com la gustosa carxofa rostida a la brasa amb oli. Les sopes són
una part important de la gastronomia: sopa d’all i farigola, sopa bruta, sopa de
pa a la pagesa.... Els productes derivats del porc tenen el seu màxim exponent
en les baldanes d’arros, a més de llonganisses i salsitxes. L’àmplia varietat de
la gastronomia ve confirmada per plats com fideus amb conill i costella de porc,
o l’arròs, col i fesols. No hem d’oblidar l’apartat de la pastisseria
tradicional amb els cocs (de massana, borratxo), pastissets i coquetes. Tots
aquests productes els podran trobar als restaurants del poble, els quals
ofereixen una gran varietat de plats, els components del quals són productes
típics i característiques de la terra.